ENGLISH
CASTELLANO
CATALÀ


ON DORMIR
MARGALEF
CONTACTE



EL POBLE

Tant l’entorn com el poble tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc. El riu i el poble que s’endinsa a la muntanya, amb els carrers que s’enfilen entre les roques, sorprenen agradablement els visitants.

L’edifici més important de la vila és l’església dedicada a Sant Miquel situada a la plaça del mateix nom. És una construcció neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus, cor i campanar incorporat a l’edifici.

Tots els carrers són interessants, però si n’haguéssim de triar un seria el de les Covetes. Tota una banda del carrer és roca, que serveix de suport al carrer de dalt.




SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Municipi del Priorat, a l’extrem nord-oest de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i les Garrigues. S´hi pot arribar per la carretera comarcal de Reus a Fraga. Al coll de la Creueta, entre Ulldemolins i Bellaguarda, comença la carretera local T-713, que porta fins a Margalef. També s’hi accedeix per la nacional 420 des de Falset, anant per la carretera de la Vilella Baixa cap a Cabacés i continuant després de la Bisbal de Falset. Des de Móra d’Ebre, s’hi pot arribar per Vinebre, la Torre de l’Espanyol i la Bisbal de Falset.

El terme té una extensió de 34,60 Km². El poble es troba situat al nord-oest del Montsant, a la vall del riu del mateix nom i separat del riu per la carretera. El riu, després d’Ulldemolins, s’engorja entre les cingleres i tormos que formen la confluència de la serralada del Montsant i la de la Llena. Uns quilòmetres abans de Margalef, la vall s’eixampla. Aquest fet dóna al poble una situació tancada, que ha originat la dita popular Margalef en un forat, però també molt privilegiada per gaudir de l’abundor d’aigua del riu.

Moltes cases del poble reposen sobre immenses roques conglomerades, abundants en aquest indret.

El territori accidentat dóna lloc a l’existència de coves, avencs i balmes, molt visitades pels excursionistes.




HISTÒRIA

S’han trobat a les coves del terme diverses restes prehistòriques, que determinen alguns llocs, com la cova del Filador, com uns dels jaciments de sílex més importants del paleolític superior a Catalunya.

El nom de Margalef és probablement d’origen àrab, inspirant en les grans quantitats de conglomerats de marga que hi ha pels voltants del poble.

És possible que, juntament amb Siurana, fos un dels últims reductes dels àrabs.

L’any 1200, el rei Pere I donà el lloc de Margalef a Gombau de Sataoliva, bisbe de Tortosa, per repoblar-lo. Fou aleshores quan s’incorporà a la Baronia Episcopal de Cabacés. A partir d’aquell moment, la població anà augmentant fins a la fi del segle XIX que, a causa de la fil·loxera, patí una davallada com tots els altres pobles del Priorat.




FESTES

Al llarg de l’any se celebren diverses festes, la majoria arrelades en aquest municipi des de fa anys:

• 25 d’abril, St. Marc; reminiscència de velles rogatives per a demanar pluja. Antigament el Majoral pagava l’esmorzar als amics i a la gent de l’Ajuntament. Actualment corre a càrrec del Consell Municipal.

• 23 de juny, vigília de Sant Joan; foguera al carrer.

• 6 d’agost, Sant Salvador; Festa Major d’estiu. Es fa una romeria a l’ermita i jocs populars. Antigament l’ajuntament pagava l’esmorzar. A la tarda es fa balls populars: ball del fanalet i ball del ram.

• 29 de setembre, Sant Miquel; es fa missa major i ball a la tarda i nit.

• 26 de desembre; es conserva una festa centenària on es fan ofrenes de pastissos i embotits a l’església. Desprès, tots aquests béns són subhastats al cafè del poble i els diners que s’aconsegueixen són per a l’església.




GASTRONOMIA

L’economia de Margalef es basa en l’agricultura. Els principals cultius són l’olivera, la fruita dolça i l’ametlla. La cuina local es nodreix d'aquests ingredients.

La Cooperativa Agrícola (fundada l’any 1952) té com a principal producte l’oli amb denominació d’origen Siurana, que es ven envasat en garrafes de 5 i de 2 litres o en ampolles de vidre de 0,75 litres.

Durant els mesos d’estiu, des de juliol fins a finals de setembre, també es ven al detall la rica varietat de préssecs i altra fruita dolça al magatzem cambra situat als afores del poble.

Al segle XIX hi havia produccions diverses de cera i de mel, ramats de cabres i ovelles, molins de farina i oli, a més d’una fàbrica de matafaluga que es conreava al mateix poble. Abans de la constitució de la Cooperativa també hi havia dues preses de propietat comunal.

Actualment al municipi també hi ha una petita producció de vi amb denominació d’origen Montsant.

A Margalef es pot degustar:
• escalivada
• mongeta bullida
• truites d’espinacs amb suc
• carn a la brasa
• orelletes
• rosquilles d’oli
• olla barrejada




PARC NATURAL DEL MONTSANT

Bona part del terme municipal de Margalef forma part del Parc Natural del Montsant, dins un massís muntanyenc singular que ofereix al visitant gran varietat d’atractius.

El Parc Natural del Montsant presenta unes característiques geològiques que fan que els visitants puguin contemplar unes vistes panoràmiques envejables. Format per un gran bloc de conglomerat, s'hi poden trobar nombroses parets, cingleres i tormos, com el d’En Glora, apropiats per a l’escalada.

La configuració de la pròpia muntanya fa que ofereixi uns recursos naturals específics que es tradueixen en una flora i una fauna mediterrànies característiques. Hi trobem una gran varietat d’espècies vegetals i animals adaptades perfectament al medi.




EMBASSAMENT DE MARGALEF

A prop del nucli de població hi ha l’embassament de Margalef, inaugurat el 1994 i amb una capacitat de 2.800.000 m3, que es va fer per subministrar aigua a les explotacions agrícoles de la zona i dinamitzar l’economia local i que últimament s’ha convertit en un atractiu turístic. Per aquest motiu, s’ha condicionat una àrea recreativa a la vora, amb taules de pedra i focs per fer-hi carn a la brasa i s’hi ha habilitat una zona per acampar (la Presa).*

*Aquestes actuacions han estat cofinançades amb el Programa FEDER Catalunya 2007-2013




EL RIU MONTSANT

El riu Montsant neix a les muntanyes de Prades i desprès de passar entre la serra de la Llena i el massís del Montsant arriba al terme de Margalef tot formant nombrosos barrancs: el de Ganyes que agafa el nom d’un tossal situat a la vora, el de la Taverna, el de sant Salvador i el de l’Auferí. En tot el curs es habitual trobar-hi gent pescant. També hi ha llocs on antigament la gent s’hi banyava a l’estiu, com el toll de les Noies i la Peixera on hi ha un salt d’aigua de 2,5m.




COVES

Dins el terme municipal de Margalef hi trobem una gran quantitat de coves i balmes. Destacarem la cova de la Taverna –un indret interessant on iniciar-se en l’espeleologia–, la del Filador –un dels jaciments més importants del Paleolític Superior de Catalunya– i les coves del Teix i del Miracle. En el mateix terme també hi ha cavitats verticals anomenades avencs, moltes de difícil accés. En destacarem el d’en Pòdol.

Cal assenyalar també la cova d’en Ximet, situada al barranc de Sant Salvador. Recentment s’ha recuperat aquest espai, buidant els còdols que s’hi havien anat acumulant amb els anys, i habilitant l’entorn com a zona d’oci amb la construcció de taules i bancs de pedra. La plantació de vegetació autòctona ha permès una integració total amb el paisatge de la zona.*

*Aquestes actuacions han estat cofinançades amb el Programa FEDER Catalunya 2007-2013




TEIX

Entre els recursos naturals que cal destacar trobem el Teix que fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya a causa de la seva antiguitat i de la mida espectacular del tronc –per envoltar-lo calen 15 persones– i la llargada de les branques, que fan 15 metres.




Fonts

Per tot el terme hi ha diverses fonts d'aigua fresca. La del Celoni, a mig camí de l’ermita de Sant Salvador, i la de Sant Salvador, a l’àrea de lleure de l’ermita, són les més visitades fora del nucli de la població. Dins del poble hi trobem la del carrer Molins, la de la plaça Sant Miquel i la del carrer Nou.




ERMITA DE SANT SALVADOR

A pocs quilòmetres del poble hi ha l’ermita de Sant Salvador. És una petita construcció d’una sola nau i coberta per una volta de canó que data del segle XVI i que com moltes altres ermites de la zona té el seu origen en els nombrosos ermitans que hi va haver a la Serra del Montsant.

A l'ermita s’hi pot anar amb cotxe perquè fa poc es van arranjar els accessos. És un lloc ideal per fer-hi menjades, ja que hi ha taules de pedra i llocs per fer foc sense perill. Aquesta zona es manté periòdicament i es va millorant perquè el visitant se senti perfectament en plena natura.*

*Aquestes actuacions han estat cofinançades amb el Programa FEDER Catalunya 2007-2013.

A la part superior de l’ermita hi ha un refugi on s’hi podia dormir. També hi ha una font d’aigua fresquíssima que sempre brolla. És una àrea de lleure immillorable on es poden respirar els aires purs del majestuós Montsant.




ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

L’edifici més important de la vila és l’església, dedicada a Sant Miquel i situada a la plaça del mateix nom. És una construcció neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus, cor i campanar incorporat a l’edifici.




CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’OLI

Es tracta d’un espai museístic situat en un antic molí d’oli del municipi, que s’ha adaptat i remodelat per oferir al visitant la possibilitat de conèixer el procés d’elaboració de l’anomenat or verd i la importància del cultiu de l’olivera per la zona.




RESTES ARQUEOLÒGIQUES

Les coves que es troben al terme municipal de Margalef presenten un valor cultural important, especialment la cova del Filador, que és un dels jaciments més importants del Paleolític Superior de Catalunya: s´hi han trobat sílex i eines dels avantpassats margalefins.




CARRER DE LES COVETES

El carrer Molins, conegut com a carrer de les Covetes, és el més característic del poble. Tota una banda del carrer és roca, que serveix de suport al carrer de dalt.

Recentment, la roca d’aquest carrer ha estat netejada i repicada, així avui podem contemplar aquesta pedra tant característica del nostre poble en la seva màxima esplendor.*

*Aquestes actuacions han estat cofinançades amb el Programa FEDER Catalunya 2007-2013




ALTRES CONSTRUCCIONS

Al municipi s’hi troben restes de molins fariners com el molí del Mig i el molí del Vilar. També hi ha un antic forn de pa en bon estat de conservació.

Un testimoni del temps en que hi havia més activitat ramadera a la població és un antic refugi de bestiar en unes parets de pedra que conformen les balmes i coves de la muntanya en forma de caseta i corral. Es feia servir per a tancar-hi el bestiari i ocasionalment els pagesos hi dormien.




El poble
Situació geogràfica
Història
Festes
Gastronomia
Parc Natural del Montsant
Embassament de Margalef
El riu Montsant
Coves
Teix
Fonts
Ermita de Sant Salvador
Església De Sant Miquel
Centre D’interpretació De L’oli
Restes arqueològiques
Carrer de les Covetes
Altres construccions


Ajuntament de Margalef © 2015 Tots dels drets reservats